Quan parlem d’art urbà espanyol, hi ha noms que han aconseguit portar el llenguatge del carrer molt més enllà dels murs. Un d’ells és Escif, un artista valencià conegut per les seves intervencions carregades d’ironia, crítica social i missatges que conviden a mirar la realitat des d’una altra perspectiva. A BAS Museum, a Barcelona, pots descobrir una de les seves obres juntament amb peces d’altres grans noms de l’street art contemporani, en un recorregut que permet apropar-se a l’univers creatiu d’aquests artistes.

A diferència d’altres artistes urbans que busquen sorprendre amb grans explosions de color o composicions monumentals, Escif aposta per idees senzilles, imatges simbòliques i conceptes que amaguen molt més del que sembla a primera vista. La seva obra s’ha pogut veure en diferents ciutats del món i forma part de l’evolució de l’street art cap a formes d’expressió cada vegada més conceptuals.

(Crèdit de la imatge: Escif (@escif) / Instagram.)

Qui és Escif?

Escif és el nom artístic d’un artista valencià que va començar a desenvolupar la seva activitat en l’escena urbana de València durant la dècada dels 90. Els seus primers passos van estar relacionats amb el graffiti, tot i que amb el temps el seu llenguatge artístic va evolucionar cap a intervencions i murals de caràcter molt més conceptual.

Format en Belles Arts i vinculat a l’escena artística valenciana, Escif ha desenvolupat una identitat visual pròpia en què l’humor, la ironia i la crítica social tenen un paper fonamental.

La seva obra aborda qüestions relacionades amb el poder, el consumisme, les desigualtats socials, la política o la relació entre les persones i el seu entorn. Tanmateix, poques vegades ofereix una resposta evident. Les seves imatges funcionen més com a preguntes que com a afirmacions.

Per això, tot i que sovint se’l relaciona amb el graffiti i l’street art, reduir la seva obra únicament a aquestes categories seria quedar-se curt.

(Crèdit de la imatge: Escif (@escif) / Instagram.)

Què caracteritza un mural d’Escif?

Reconèixer un mural d’Escif no sempre és senzill a primera vista. La seva estètica sol ser deliberadament continguda i evita alguns dels recursos més habituals del muralisme contemporani.

En lloc d’omplir una paret de colors, detalls o personatges monumentals, l’artista pot utilitzar una figura aparentment senzilla per transmetre una idea molt més complexa.

La ironia és una de les seves eines principals. Un objecte quotidià, una escena domèstica o una acció aparentment innocent poden adquirir un significat completament diferent quan es traslladen a una façana.

També és habitual trobar referències a esdeveniments socials i polítics. El context és fonamental per interpretar moltes de les seves obres: una imatge pot adquirir nous significats depenent del lloc on apareix i del moment històric en què va ser creada.

Aquesta capacitat per dialogar amb l’entorn és precisament una de les característiques que converteixen la capacitat per dialogar amb l’entorn en un exemple interessant d’art urbà contemporani.

(Crèdit de la imatge: Escif (@escif) / Instagram.)

És Escif el “Banksy espanyol”?

En ocasions, Escif ha estat descrit com el “Banksy espanyol”, una comparació que també apareix en continguts sobre els artistes urbans més coneguts.

La comparació resulta comprensible perquè tots dos utilitzen l’espai públic per plantejar qüestions socials i polítiques i perquè mantenen una identitat artística molt més important que la seva presència mediàtica.

Tanmateix, Escif té un llenguatge visual propi. La seva obra no busca simplement reproduir el model de Banksy, sinó explorar altres formes d’ironia, simbolisme i crítica.

(Crèdit de la imatge: Escif (@escif) / Instagram.)

On pots veure obres d’Escif?

Una de les millors maneres de descobrir el treball d’Escif és visitar ciutats on ha realitzat intervencions, especialment València i altres llocs que formen part de l’escena internacional de l’art urbà.

Tanmateix, existeix un problema: l’street art és efímer. Els edificis es rehabiliten, les parets es repinten i moltes obres desapareixen amb el pas del temps.

Per això, els museus dedicats a l’art urbà tenen un paper cada vegada més important en la conservació d’aquestes creacions.

A Barcelona, una opció per apropar-se al treball d’Escif és BAS Museum, on la seva obra forma part d’una col·lecció permanent juntament amb peces d’artistes com Okuda San Miguel, Felipe Pantone, Aryz, Pichiavo, Vhils, Bordalo II, Sixe Paredes o Mina Hamada.

Contemplar una obra d’Escif dins d’un museu permet, a més, observar una cosa que pot passar desapercebuda quan veiem un mural des del carrer: els detalls, la tècnica i la relació entre l’obra i la resta de la producció de l’artista.

Escif i l’art urbà contemporani

La trajectòria d’Escif reflecteix com ha evolucionat l’art urbà durant les últimes dècades. El que va començar en moltes ciutats com una expressió associada principalment al graffiti ha acabat entrant en museus, galeries i col·leccions permanents.

Aquesta transformació també es pot veure en institucions com l’IVAM, a València, i en espais especialitzats com BAS, que contribueixen a contextualitzar diferents formes de creació contemporània vinculades a la ciutat.

En aquest nou escenari, artistes com Escif demostren que un mur pot ser molt més que una superfície sobre la qual pintar.

Pot convertir-se en una pregunta, una crítica, una broma o fins i tot una petita història.

I potser aquí rau bona part de l’atractiu d’Escif: les seves obres no necessiten cridar per captar la nostra atenció. De vegades n’hi ha prou amb una imatge senzilla per aconseguir que ens aturem, mirem dues vegades i ens preguntem què ens està intentant dir.

Per a aquells que volen descobrir alguns dels grans noms del moviment, aquesta selecció d’artistes urbans famosos és un bon punt de partida.

Perquè, al capdavall, entendre Escif no consisteix únicament a buscar els seus murals. Consisteix a aprendre a mirar la ciutat d’una altra manera.